Primers contactes

Amb en Joel ja portem unes quantes setmanes quedant i la veritat és que cada vegada va millor.

El primer dia que vam quedar, el vaig passar a buscar a la sortida de l'institut, vam anar a fer un volt per Santa Coloma i després el vaig portar a berenar a la Granja o la Fleca que és una cafeteria que fa batuts i creppes molt bones. Allà vam acabar berenant-ne dos de xocolata dignes de campionat i ens vam començar a posar al dia sobre l'altre. Ens vam explicar les aficions que teniem, què ens agrada, li vaig preguntar si hi havia quelcom que li fes especial il·lusió per fer... Amb aquestes hores que vam estar junts xerrant tant tranquils em vaig adonar de dues coses: semblava que ens coneguéssim de tota la vida perquè des del primer moment ens vam agafar molta confiança, i a més, vaig veure que en Joel era un noi molt llest el qual tenia les idees molt clares. Això em va alegrar molt i vaig estar tota la setmana desitjant que acabés per tornar a quedar amb ell i poder passar una bona estona rient i parlant com aquell dia. 

El segon dia que vam quedar, vam decidir anar al cinema de l'Espai Gironès per veure una pel·lícula ,ja que als dos ens agrada molt aquest món. Va coincidir que tots dos havíem vist la saga de "Los juegos del hambre" i que estàvem desitjant que sortís la última pel·lícula que conclouria la saga i es donaria per finalitzada. Dit i fet, van estrenar la última pel·lícula un divendres i vam decidir anar tots dos junts el dimecres següent. Quan va acabar la pel·lícula vam comentar-la durant tot el viatge de tornada a casa ja que ens havia agradat molt el final. 

I finalment, quan vam quedar ahir, vam anar a l'Espai Gironès un altre cop, però aquesta vegada a que m'ajudés amb compres de nadal. Primer el vaig portar a berenar al Doopies and Coffee ja que hi vaig anar feia uns mesos i em va agradar molt els donuts que feien, ja que eren molt originals i amb noms de personatges dels Simpson. Després de xerrar una estona em va acompanyar a comprar uns regals i vam acabar entrant al Game, una botiga que està plena de videojocs. Allà em va estar ensenyant els que a ell li agraden, els que té i fins i tot als que jugava ell de petit jo n'havia jugat a algun. En definitiva, va ser un dia ple de records que ens van tornar a anys enrere.

Berenant al Doopies and Coffee de l'Espai Gironès

Festa d'inici

Després de moltes tardes de formació a la universitat on ens van explicar en què consistia ser un mentor, què era el projecte Rossinyol, com era el procés d'immigració dels nens, i també ens van aclarir conceptes que teniem mal entesos per prejudicis a la nostra societat, o fins i tot, van fer venir a dos mentores de l'anterior projecte (2013-2014) a explicar-nos les seves experiències a Santa Coloma de Farners.

Durant la formació ens van dir que hi havia una novetat aquest any en el projecte, la qual era que no tots els mentorats i mentorades serien immigrants, això em va sorprendre molt ja que pensava que era un projecte només dedicat a gent que arribava de fora del país. 

Quan vam tenir la reunió amb les encarregades de la zona de Santa Coloma de Farners ens van dir que el nostre poble era un dels quals tenia a dos nens nascuts aquí. A partir d'aquell moment vaig decidir que m'agradaria molt ser la mentora d'un d'ells, ja que seria una nova experiència respecte els projectes anteriors.

Per fi va arribar el moment, ens vam reunir tots els mentors i vam entrar a l'escola d'adults, on ens esperaven els mentorats amb els seus familiars. Vaig començar a observar les persones del meu voltant pensant quin de tots els nens i nenes que hi havia allà seria el meu futur mentorat. Després de la xerrada de la representant del projecte i de la regidora, ens van fer un joc on ens van mostrar qui era la nostra parella i per fi em va tocar, vaig pujar a l'escenari on m'estava esperant un noi tan nerviós com estava jo. Una vegada van acabar totes les presentacions, em vaig presentar i per fi vaig conèixer en Joel, un noi de 13 anys que casualment està estudiant al mateix institut al que jo anava, la primera impressió que em va donar va ser de timidesa i alhora simpatia. Després de les presentacions entre mentor i mentorat, vaig anar a conèixer a la seva família amb la qual vam estar presentant-nos i aclarint algunes preguntes. 

Tinc moltes ganes que arribi el primer contacte per poder començar a endinsar-me de mica en mica en el món d'en Joel.

Per cert, em dic Tatiana, tinc 21 anys, sóc estudiant de tercer de Psicologia i mentora del projecte rossinyol. 

Benvinguts al meu petit projecte.