Dies divertits

El dissabte després de carnestoltes vaig quedar amb en Joel per anar a xerrar una estona i a fer un volt, com que se'ns va fer tard vam decidir anar a sopar a una pizzeria de Santa Coloma.

Allà podíem tenir buffet lliure de pizzes i era perfecte perquè estàvem morts de gana. Però el que no ens esperaríem mai era el tipus de pizza que ens servirien, ja que ells ens posaven els ingredients diferents en cada quart de la pizza fet. La nostra cara de sorpresa va ser quan en un quart de la pizza hi havia patates braves amb la seva salsa per sobre!! O en una altra hi havia uns calamars a la romana! 

Tot i la barreja d'ingredients, que mai se'ns hagués ocorregut que podien posar-se en una pizza, vam anar menjant, rient i posant-nos al dia sobre la setmana que havíem tingut. 

He de dir, que en Joel em va sorprendre molt ja que es va menjar tots els trossos de pizza sense queixar-se ni res, mentre que jo em negava a provar alguns ingredients en les pizzes, en serio, hauríeu d'haver vist les barreges tan rares que hi havia...

Finalment, quan ens vam adonar portàvem dues hores allà dins i vam marxar a casa ben tips.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Al cap d'uns dies, en Joel em va sorprendre molt ja que em va proposar d'anar al cinema el divendres ja que estrenaven una pel·lícula que ell tenia moltes ganes de veure perquè és molt fan de Marvel. Em vaig posar molt contenta ja que era la primera proposta que em feia ell sense necessitat que jo li preguntés què li venia de gust fer. 

El divendres el vaig passar a buscar a ell i a un amic seu (ja que m'havia preguntat si podia portar-ne a un) i vam anar al cinema. Després de comprar les entrades i el pot més gran de crispetes que hi havia (teníem molta gana...) vam entrar al cinema, estava ple de gent de l'edat d'en Joel i també de la meva, vam trobar un lloc i vam seure a gaudir de la pel·lícula. 

He de dir que pensava que aquesta pel·lícula seria una mica "cutre" però em vaig equivocar ja que vam estar de principi a final rient sense parar. És una pel·lícula la qual l'anti-heroi és diferent dels personatges que hem vist a marvel i això el fa ser únic i divertit, us la recomano 100% si vols passar una bona estona. 

En quant a en Joel, he de dir que també va sortir amb un somriure d'allà i em va dir que li havia agradat molt.

Dies de carnestoltes

Per fi han arribat les setmanes en què la gent es disfressa per passar-ho bé i activar la seva imaginació per aconseguir les disfresses més originals. Amb en Joel vam decidir anar a la rua del nostre poble per veure quines eren les carrosses més divertides i espectaculars. Ell em va comentar que feia anys que no anava a la rua així que, dit i fet, allà ens vam presentar. 

Una vegada allà, li vaig comentar de fer una espècie d'"aposta" i votar nosaltres qui crèiem que serien els guanyadors. Hi va haver carrosses de tot tipus, des d'una de xinesos que posaven la cançó de bola de drac i ens va fer tornar als nostres records de la infància quan vèiem aquest programa a la televisió, fins a una carrossa on anaven disfressats de la princesa de Frozen i olafs, la pel·lícula de disney que tant ha marcat als nens i nenes d'avui; passant per pirates, emoticones de whatsapp, fades, auto-xocs, Arales, catwomens, barrufets... Vam riure molt ja que per exemple hi havia un vaixell pirata on un pirata gran cridava l'atenció d'algú amb un mocador des del damunt del vaixell, i quan la persona s'apropava ho just a ell, aquest li llençava un grapat de confeti a sobre, era molt divertida la cara que ficava la gent. A més, també hi havia disfresses molt divertides on es veien per exemple homes disfressats de princeses.

Un cop van acabar de passar totes les carrosses, vam anar a fer un volt i a comprar alguna cosa per berenar. Després vam marxar a casa amb un somriure a la cara.

Aquí us deixo un vídeo que he trobat del carnestoltes que hi va haver a Santa Coloma per a què veieu el bon ambient que s'hi respira:  Vídeo del carnestoltes de SCF

Gener

Ja s'han acabat els exàmens del primer semestre, i aprofito per explicar el que vaig fer amb en Joel els dies que vam quedar;

Un divendres vam decidir fer una cosa diferent a les que fem habitualment per sortir fora de casa. Vaig portar en Joel a casa meva, i d'aquesta manera va conèixer a la meva família i les meves dues mascotes, una gata i un gos. Després vam estar decidint quina pel·lícula miraríem mentre fèiem crispetes. Així doncs vam agafar unes coca-coles i ens vam posar a mirar American Ultra, al menjador amb la meva germana. Va ser una pel·lícula que ens va sorprendre ja que no ens esperàvem que ens anés a agradar tant.

El dissabte vam quedar per a fer unes activitats que organitzaven per el dia de la Pau. Vaig portar amb mi a un amic de Barcelona i els tres vam anar fins a la plaça de la Pau de Santa Coloma per veure què s'havia de fer, durant el camí ens vam trobar amb un grup de nois i noies entre els quals hi havia una companya meva del projecte i ens va dir que anéssim amb ells que anaven a pintar un mural a una paret.

Mural de la Rambla 

Després d'estar una estona pintant i embrutant-nos amb pintura vam decidir anar a la plaça de la Pau que era on hi havia l'altre meitat del grup. Ens van explicar que en un paper s'havia de dibuixar el que ells entenien per Pau, així que en Joel va agafar una fusta per a poder dibuixar bé, un paper i un llapis i vam anar a seure a un banc on vam començar a comentar què significava per a cada un la Pau. En Joel no volia dibuixar el "típic símbol de la Pau" així que vam estar una bona estona pensant què podia dibuixar que a més a ell el representés. I gràcies a una idea del meu amic, en Joel va poder inspirar-se i començar a dibuixar...


El seu dibuix representava dos superherois de la popular sèrie de còmics de Marvel: X-Men. En ell hi ha el Sr. Xavier el qual representa el bé, el que vol que convisquin tots (tant humans com mutants) i el seu antagonista que és en Magneto, el qual vol que els mutants dominin per sobre els humans, per tant vol la guerra. Per això, si els dos personatges s'ajuntessin acabaria havent pau en el seu món.

Una vegada acabat el seu dibuix, el vaig portar a berenar al Vent d'Aram. És un restaurant de la Rambla el qual hi vaig cada vegada que puc ja que és un lloc en el qual m'agrada molt l'ambient que hi ha i també hi estic molt còmode. Així doncs, vam acabar la tarda berenant i parlant sobretot de sèries que mirem, ja que és quelcom que tots tres tenim en comú.

Vacances de Nadal

Feia molt temps que no em passava per aquí, però es que no he pogut quedar amb en Joel pels exàmens i treballs que ens havien posat a la universitat.

Abans de vacances de Nadal, vaig quedar amb en Joel i un amic seu per anar a veure un PlayBack que feien a Sils, un poble del costat de Santa Coloma de Farners. Aquest estava organitzat per les escoles i associacions de Sils i l'entrada que pagàvem destinaven els diners per a la marató de TV3 la qual aquest any estava destinada a la investigació de l'obesitat i la diabetis. El PlayBack consistia en que grups de persones, ja fossin alumnes, professors o fins i tot pares, havien de fer una representació d'alguna cançó o un ball i disfressar-se amb la qual cosa al final de tot l'esdeveniment repartien diferents premis com a la millor coreografia, la millor disfressa... Així doncs, vam poder passar una bona tarda rient i divertint-nos.

Van haver les vacances de Nadal i no vam poder quedar ja que vaig marxar de vacances amb la família. Així que quan vaig tornar vaig quedar amb en Joel perquè s'endinses una mica més en el meu món coneixent l'associació a la qual ajudo molt sovint. Vam quedar el dia de la cavalcada de reis, i vam anar a Vallcanera (és una urbanització de Sils), allà vam estar ajudant als nens i nenes a escriure cartes als reis, mentre unes altres els hi pintaven la cara. Després vam estar repartint xocolata desfeta amb melindros i vam acabar menjant-ne nosaltres també. En quant vam acabar d'ajudar allà vam agafar el cotxe i vam tornar a Santa Coloma per veure la cavalcada de reis amb unes amigues meves amb les quals tenim la tradició d'anar-hi sempre. En Joel em va dir que feia molt que no la veia i per això vaig pensar que havia estat una bona idea portar-lo.