jueves, 17 de diciembre de 2015

Primers contactes

Amb en Joel ja portem unes quantes setmanes quedant i la veritat és que cada vegada va millor.

El primer dia que vam quedar, el vaig passar a buscar a la sortida de l'institut, vam anar a fer un volt per Santa Coloma i després el vaig portar a berenar a la Granja o la Fleca que és una cafeteria que fa batuts i creppes molt bones. Allà vam acabar berenant-ne dos de xocolata dignes de campionat i ens vam començar a posar al dia sobre l'altre. Ens vam explicar les aficions que teniem, què ens agrada, li vaig preguntar si hi havia quelcom que li fes especial il·lusió per fer... Amb aquestes hores que vam estar junts xerrant tant tranquils em vaig adonar de dues coses: semblava que ens coneguéssim de tota la vida perquè des del primer moment ens vam agafar molta confiança, i a més, vaig veure que en Joel era un noi molt llest el qual tenia les idees molt clares. Això em va alegrar molt i vaig estar tota la setmana desitjant que acabés per tornar a quedar amb ell i poder passar una bona estona rient i parlant com aquell dia. 

El segon dia que vam quedar, vam decidir anar al cinema de l'Espai Gironès per veure una pel·lícula ,ja que als dos ens agrada molt aquest món. Va coincidir que tots dos havíem vist la saga de "Los juegos del hambre" i que estàvem desitjant que sortís la última pel·lícula que conclouria la saga i es donaria per finalitzada. Dit i fet, van estrenar la última pel·lícula un divendres i vam decidir anar tots dos junts el dimecres següent. Quan va acabar la pel·lícula vam comentar-la durant tot el viatge de tornada a casa ja que ens havia agradat molt el final. 

I finalment, quan vam quedar ahir, vam anar a l'Espai Gironès un altre cop, però aquesta vegada a que m'ajudés amb compres de nadal. Primer el vaig portar a berenar al Doopies and Coffee ja que hi vaig anar feia uns mesos i em va agradar molt els donuts que feien, ja que eren molt originals i amb noms de personatges dels Simpson. Després de xerrar una estona em va acompanyar a comprar uns regals i vam acabar entrant al Game, una botiga que està plena de videojocs. Allà em va estar ensenyant els que a ell li agraden, els que té i fins i tot als que jugava ell de petit jo n'havia jugat a algun. En definitiva, va ser un dia ple de records que ens van tornar a anys enrere.

Berenant al Doopies and Coffee de l'Espai Gironès